{"id":13,"date":"2019-12-17T13:19:46","date_gmt":"2019-12-17T13:19:46","guid":{"rendered":"https:\/\/juliaguillamon.com\/?page_id=13"},"modified":"2025-09-05T08:16:01","modified_gmt":"2025-09-05T08:16:01","slug":"qui-soc","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/qui-soc\/","title":{"rendered":"Nota biogr\u00e0fica"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Juli\u00e0 Guillamon
(Barcelona, 1962)<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s autor de la novel\u00b7la La Mor\u00e0via<\/em> (2011) i del llibre de narrativa La
f\u00e0brica de gel<\/em> (2021), tots dos publicats per Gal\u00e0xia Gutenberg, que
han introdu\u00eft una mirada in\u00e8dita sobre el m\u00f3n postindustrial i la
societat de consum. Tamb\u00e9 ha publicat El barri de la Plata <\/em>(L\u2019Aven\u00e7,
2018), una trag\u00e8dia sobre una fam\u00edlia biling\u00fce catalana-castellana, i
El rellotge verd<\/em> (Anagrama, 2024), una com\u00e8dia sobre els bons
temps postmoderns. Ha renovat la narrativa sobre natura amb Les
cuques <\/em>(Anagrama, 2020) i Les hores noves<\/em> (Anagrama, 2022).<\/p>\n\n\n\n

Ha publicat dues grans biografies corals, que permeten reconstruir
la vida cultural de Barcelona, entre el 1917 i el 2000: Joan Perucho,
cendres i diamants<\/em>. Biografia d\u2019una generaci\u00f3 (Gal\u00e0xia Gutenberg,
2014) i El jove Palau i Fabre<\/em>. Una fam\u00edlia de l\u2019Eixample<\/em>, el somni
d\u2019Eivissa<\/em> i la Guerra Civil<\/em> (Gal\u00e0xia Gutenberg, 2024). En paral\u00b7lel,
ha estudiat l\u2019exili literari catal\u00e0 del 1939 i la seva irradiaci\u00f3 a Fran\u00e7a,
M\u00e8xic, Xile, Argentina, Rep\u00fablica Dominicana, Vene\u00e7uela i Cuba, en
un llibre monumental, El dia revolt<\/em>. Literatura catalana de l\u2019exili<\/em>
(Emp\u00faries, 2008, reeditat el 2023), amb entrevistes amb la segona i
tercera generaci\u00f3 que permeten entendre\u2019n la import\u00e0ncia, m\u00e9s enll\u00e0
dels primers anys. Amb m\u00e9s de 500 fotografies, en gran part
in\u00e8dites. Aquests tres llibres composen una panor\u00e0mica de la vida
cultural catalana a l\u2019exili i a l\u2019interior com no s\u2019havia fet mai.<\/p>\n\n\n\n

Destaquen tamb\u00e9 els seus llibres a mig cam\u00ed de la recerca i la
narrativa. Jam\u00e1s me vera nadie en un ring (La hist\u00f2ria del
boxeador Pedro Roca) <\/em>(Comanegra, 2014) segueix la pista d\u2019un
boxador dels anys trenta, que es va tornar boig dels cops al cap, per
examinar el naixement i les contradiccions de la societat de
l\u2019espectacle. L\u2019enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a
l\u2019era del flir<\/em>t (Comanegra, 2016) \u00e9s un estudi renovador sobre els
anys trenta a Barcelona des de la perspectiva de la moda, el
periodisme i la vida nocturna.<\/p>\n\n\n\n

La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona
postolimpica<\/em> (La Magrana 2001, reeditat per Anagrama el 2015) \u00e9s
un llibre de refer\u00e8ncia sobre la transformaci\u00f3 de Barcelona entre
1968 i el 2001, ampliat fins al 2015 amb un ap\u00e8ndix: El gran
novel\u00b7loide sobre Barcelona<\/em>. Explica com han viscut els escriptors
aquests canvis i quin testimoni n\u2019han donat novel\u00b7listes, periodistes,
fot\u00f2grafs, dissenyadors, dibuixants i guionistes de c\u00f2mics, directors
de cinema i autors de s\u00e8ries de televisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El llibre Travessar la riera<\/em> (Comanegra, 2017) aborda el xoc
familiar despr\u00e9s d\u2019un vessament cerebral i ha estat un dels seus
llibres m\u00e9s llegit.<\/p>\n\n\n\n

Ha estat comissari de nombroses exposicions dedicades a temes
d\u2019hist\u00f2ria cultural, literatura, fotografia, disseny i m\u00fasica. Al 2029
ser\u00e0 comissari de la gran exposici\u00f3 dedicada als 100 anys de
l\u2019Exposici\u00f3 Internacional Barcelona 1929, organitzada pel Centre de
Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Ha estat guionista de c\u00f2mic i autor de documentals.<\/p>\n\n\n\n

Cruzar la riera, El barrio de la plata, La ciudad interrumpida,
Mariposas de invierno y otras historias de la naturaleza<\/em> (Les
cuques) i La Moravia<\/em> s\u2019han tradu\u00eft al castell\u00e0. Tamb\u00e9 ha estat
tradu\u00eft a l\u2019\u00e0rab i a l\u2019euskera.<\/p>\n\n\n\n

Ha obtingut els premis Octavi Pallissa, premi Ciutat de Barcelona i
Lletra d\u2019Or al millor llibre publicat en llengua catalana per El dia
revolt<\/em>. I dos cops el premi de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or per La ciutat
interropuda. De la contracultura a la Barcelona postol\u00edmpica i
Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d\u2019una generaci\u00f3.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Juli\u00e0 Guillamon(Barcelona, 1962) \u00c9s autor de la novel\u00b7la La Mor\u00e0via (2011) i del llibre de narrativa Laf\u00e0brica de gel (2021), tots dos publicats per Gal\u00e0xia Gutenberg, quehan introdu\u00eft una mirada in\u00e8dita sobre el m\u00f3n postindustrial i lasocietat de consum. Tamb\u00e9 ha publicat El barri de la Plata (L\u2019Aven\u00e7,2018), una trag\u00e8dia sobre una fam\u00edlia biling\u00fce catalana-castellana, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_seopress_titles_title":"Nota biogr\u00e0fica. Juli\u00e0 Guillamon","_seopress_titles_desc":"Juli\u00e0 Guillamon (Barcelona 1962) \u00e9s autor de les novel\u00b7les La Mor\u00e0via (2011) i El barri de la Plata (2018), que mostren dues cares de la mateixa realitat: la vida de la gent senzilla que creia en el progr\u00e9s, la crisi industrial, el drama personal i el valor de la cultura.","_seopress_robots_index":"","_seopress_robots_follow":"","_seopress_robots_imageindex":"","_seopress_robots_snippet":"","_seopress_robots_primary_cat":"","_seopress_robots_breadcrumbs":"","_seopress_robots_freeze_modified_date":"","_seopress_robots_custom_modified_date":"","_seopress_robots_canonical":"","_seopress_social_fb_title":"","_seopress_social_fb_desc":"","_seopress_social_fb_img":"","_seopress_social_fb_img_attachment_id":0,"_seopress_social_fb_img_width":0,"_seopress_social_fb_img_height":0,"_seopress_social_twitter_title":"","_seopress_social_twitter_desc":"","_seopress_social_twitter_img":"","_seopress_social_twitter_img_attachment_id":0,"_seopress_social_twitter_img_width":0,"_seopress_social_twitter_img_height":0,"_seopress_redirections_value":"","_seopress_redirections_enabled":"","_seopress_redirections_enabled_regex":"","_seopress_redirections_logged_status":"both","_seopress_redirections_param":"","_seopress_redirections_type":301,"_seopress_analysis_target_kw":"","footnotes":""},"class_list":["post-13","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/13","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/13\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1626,"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/13\/revisions\/1626"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/juliaguillamon.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}