Julià Guillamon
(Barcelona, 1962)
És autor de la novel·la La Moràvia (2011) i del llibre de narrativa La
fàbrica de gel (2021), tots dos publicats per Galàxia Gutenberg, que
han introduït una mirada inèdita sobre el món postindustrial i la
societat de consum. També ha publicat El barri de la Plata (L’Avenç,
2018), una tragèdia sobre una família bilingüe catalana-castellana, i
El rellotge verd (Anagrama, 2024), una comèdia sobre els bons
temps postmoderns. Ha renovat la narrativa sobre natura amb Les
cuques (Anagrama, 2020) i Les hores noves (Anagrama, 2022).
Ha publicat dues grans biografies corals, que permeten reconstruir
la vida cultural de Barcelona, entre el 1917 i el 2000: Joan Perucho,
cendres i diamants. Biografia d’una generació (Galàxia Gutenberg,
2014) i El jove Palau i Fabre. Una família de l’Eixample, el somni
d’Eivissa i la Guerra Civil (Galàxia Gutenberg, 2024). En paral·lel,
ha estudiat l’exili literari català del 1939 i la seva irradiació a França,
Mèxic, Xile, Argentina, República Dominicana, Veneçuela i Cuba, en
un llibre monumental, El dia revolt. Literatura catalana de l’exili
(Empúries, 2008, reeditat el 2023), amb entrevistes amb la segona i
tercera generació que permeten entendre’n la importància, més enllà
dels primers anys. Amb més de 500 fotografies, en gran part
inèdites. Aquests tres llibres composen una panoràmica de la vida
cultural catalana a l’exili i a l’interior com no s’havia fet mai.
Destaquen també els seus llibres a mig camí de la recerca i la
narrativa. Jamás me vera nadie en un ring (La història del
boxeador Pedro Roca) (Comanegra, 2014) segueix la pista d’un
boxador dels anys trenta, que es va tornar boig dels cops al cap, per
examinar el naixement i les contradiccions de la societat de
l’espectacle. L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a
l’era del flirt (Comanegra, 2016) és un estudi renovador sobre els
anys trenta a Barcelona des de la perspectiva de la moda, el
periodisme i la vida nocturna.
La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona
postolimpica (La Magrana 2001, reeditat per Anagrama el 2015) és
un llibre de referència sobre la transformació de Barcelona entre
1968 i el 2001, ampliat fins al 2015 amb un apèndix: El gran
novel·loide sobre Barcelona. Explica com han viscut els escriptors
aquests canvis i quin testimoni n’han donat novel·listes, periodistes,
fotògrafs, dissenyadors, dibuixants i guionistes de còmics, directors
de cinema i autors de sèries de televisió.
El llibre Travessar la riera (Comanegra, 2017) aborda el xoc
familiar després d’un vessament cerebral i ha estat un dels seus
llibres més llegit.
Ha estat comissari de nombroses exposicions dedicades a temes
d’història cultural, literatura, fotografia, disseny i música. Al 2029
serà comissari de la gran exposició dedicada als 100 anys de
l’Exposició Internacional Barcelona 1929, organitzada pel Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona.
Ha estat guionista de còmic i autor de documentals.
Cruzar la riera, El barrio de la plata, La ciudad interrumpida,
Mariposas de invierno y otras historias de la naturaleza (Les
cuques) i La Moravia s’han traduït al castellà. També ha estat
traduït a l’àrab i a l’euskera.
Ha obtingut els premis Octavi Pallissa, premi Ciutat de Barcelona i
Lletra d’Or al millor llibre publicat en llengua catalana per El dia
revolt. I dos cops el premi de la Crítica Serra d’Or per La ciutat
interropuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica i
Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació.