Travessar la riera / Julià Guillamon

TRAVESSAR LA RIERA ÉS UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ

Un vessament cerebral ens va canviar la vida. Va ser pels volts de Nadal del 2016. Quan vam arribar a l’Hospital de Sant Pau la Cris estava gravíssima. La van operar a vida o mort i durant una colla de dies va estar amb unes pressions intracraneals molt altes: l’angoixa que teníem no es pot explicar.

Quan finalment es va poder estabilitzar i van anar desapareixent els efectes de la sedació, no es va despertar. Dubtàvem si es despertaria i, si es despertava, fins on podia arribar en la recuperació. Cada visita del metge era un patac al cor. Quan finalment va començar a reaccionar, el primer que va fer va ser donar-me uns copets a la mà per respondre les meves preguntes: si, un copet, no, dos copets. Un dia, quan ja movia el braç i la cama de la part dreta, em va agafar la mà, se la va dur als llavis i va semblar com si em volgués fer un petó. Li vaig explicar al metge de la unitat de semicrítics: “A mi no me’ls fa!” –em va respondre–. Ens vam posar a riure. Començava a tornar.

Al llarg de més d’un any hem comptat amb el suport de l’equip mèdic, de l’equip d’infermeria i dels auxiliars, primer de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i després de l’Institut Guttmann. Ens hem sentit meravellosament ben atesos. Hem explicat a tothom que tenim una sanitat pública extraordinària i que hem de lluitar per conserva-la. I hem compartit, tant com hem pogut, el que hem viscut en moltes hores d’hospital. Ara volem presentar el llibre que recull l’experiència de la Cris, de sortir del coma i de la rehabilitació que encara continua, amb els doctors i els amics que ens han ajudat a travessar la riera.

Julià Guillamon.